Preguntes freqüents - Elecciones 2015

Si, els/les electors/es podran formular, per escrit, consultes a la junta electoral de zona del seu lloc de residència (art. 20, paràgraf primer i quart de la Llei Orgànica del Règim Electoral General).

Sí, podran formular consultes a la junta electoral provincial o a la junta electoral de zona corresponent, sempre que a la seua respectiva jurisdicció corresponga l'àmbit competencial del consultant. Així mateix, quan es tracten de qüestions de caràcter general que puguen afectar més d'una junta provincial, estes s'elevaran, per escrit, a la Junta Electoral Central (art. 20, paràgraf segon i quart, de la Llei Orgànica del Règim Electoral General).

Sí, podran consultar, per escrit, directament a la junta a la jurisdicció de la qual corresponga l'àmbit de competència del consultant (art. 20, paràgraf tercer i quart, de la Llei Orgànica del Règim Electoral General).

Com a regla general, cada junta resoldrà la consulta que se li plantege, llevat que per la seua importància, segons el seu criteri o per estimar convenient que es resolga amb un criteri de caràcter general, decidisca elevar-la a la Junta Superior (art. 20, paràgraf quart, de la Llei Orgànica del Règim Electoral General).

No. La Llei Orgànica del Règim Electoral General establix que sempre que no es preveja un altre procediment específic de revisió judicial, podran recórrer-se els acords que adopten les juntes provincials de zona i les juntes de cada una de les comunitats autònomes, davant de la junta de superior categoria. Esta ha de resoldre durant els períodes electorals en el termini de cinc dies i, fora d'estos, en el de deu. Ambdós terminis s'inicien des de la interposició del recurs (art. 21.1 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General).
La interposició tindrà lloc dins de les vint-i-quatre hores següents a la notificació de l'acord i davant de la junta que l'haguera dictat. Esta, amb el seu informe, ha de remetre l'expedient en el termini de quaranta-huit hores a la junta que haja de resoldre'l, i no cabrà cap recurs administratiu o judicial contra la resolució d'esta última (art. 21.2 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General).

Són aquelles persones designades per l'Administració per a demanar informació sobre els resultats de l'escrutini electoral en les eleccions a Les Corts. Estan autoritzades per a entrar en els locals de les seccions electorals, encara que no formen part de les meses electorals ni participen en les seues deliberacions (art. 91.3 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General).

La designació d'estos representants és consensuada entre els/les delegats/des i subdelegats/des del Govern i la Generalitat. Cada representant de l'Administració tindrà dret a rebre còpia de l'acta d'escrutini exclusivament del seu procés electoral.

Durant la jornada de votació realitzen les funcions següents:
a) A les 8.00 hores, han de presentar-se en el col•legi electoral en què estiguen la Mesa o meses per a les quals han sigut designats/des i acreditar-se davant del/de la president/a de la Mesa.
b) A les 9.00 hores, han de comunicar a l'Administració la correcta constitució de la Mesa o meses que tenen assignades i, si és el cas, les possibles incidències que es plantegen, així com les solucions adoptades.
c) A les 14.00 i a les 18.00 hores, han de comunicar a l'Administració el primer i segon avanç de participació, respectivament, sobre la Mesa o meses que tenen assignades.
d) A les 19.30 hores, han de trobar-se en el col•legi electoral per a observar el procés d'escrutini, que es desenrotllarà una vegada finalitzada la votació a les 20.00 hores.
e) Finalitzat l'escrutini, han de comunicar a l'Administració el nombre d'electors/es, nombre de votants, nombre de vots en blanc, nombre de vots nuls i nombre de vots obtinguts per cada candidatura, en la Mesa o meses que els han sigut assignades.
f) Una vegada finalitzat el recompte de totes les eleccions, han d'acudir personalment a entregar les còpies de les actes de la Mesa o meses electorals que els han sigut assignades.

Als jutjats contenciosos administratius correspon conéixer de les impugnacions contra els actes de les juntes electorals de zona i de les formulades en matèria de proclamació de candidatures i candidats/es efectuada per qualsevol de les juntes electorals, en els termes que preveu la legislació electoral (arts. c1.3) i 8.5 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa).

Les sales contencioses administratives dels tribunals superiors de Justícia coneixeran dels actes i disposicions de les juntes electorals provincials i de les comunitats autònomes, així com els recursos contenciosos electorals contra els acords de les juntes electorals sobre la proclamació d'electes i l'elecció i proclamació de presidents/es de corporacions locals, en els termes de la legislació electoral (art. 10.1 f) de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa i art. 74.1 f) de la Llei Orgànica del Poder Judicial).

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem coneixerà:
a) Dels recursos que es deduïsquen en relació amb els actes i les disposicions de la Junta Electoral Central, així com els recursos contenciosos electorals que es deduïsquen contra els acords sobre proclamació d'electes, en els termes que preveu la legislació electoral.
b) Dels recursos deduïts contra actes de les juntes electorals adoptats en el procediment per a elecció de membres de les sales de Govern dels tribunals, en els termes de la Llei Orgànica del Poder Judicial (art.12.3 de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa).

No, no cap la interposició de recurs d'apel•lació contra les sentències dels jutjats contenciosos administratius (art. 81.1 b) de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa).

No, no cap la interposició del recurs de cassació contra les sentències de les sales contencioses administratives dels tribunals superiors de Justícia en matèria electoral (art. 86.2 d) de la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa).

No, en cap cas seran recurribles en cassació per a la unificació de la doctrina les sentències que es referisquen a matèria electoral (art. 96.4 de la Llei reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa).

Una sala formada pel/per la president/a del Tribunal Suprem, els/les presidents/es de sala i el/la magistrat/da més antic/ga i el/la més modern/a de cada una d'estes, coneixerà, sense perjuí d'altres competències, dels processos de declaració d'il•legalitat i conseqüent dissolució dels partits polítics, d'acord amb el que disposa la Llei Orgànica de Partits Polítics (art. 61.1.6é de la Llei Orgànica del Poder Judicial).

El càrrec de jutge/ssa és incompatible amb qualsevol càrrec d'elecció popular o designació política de l'Estat, comunitats autònomes, províncies i la resta d'entitats locals i organismes que depenen de qualsevol d'estes. No obstant això, en el cas que els/les magistrats/des, jutges/ses i fiscals, en actiu, desitgen presentar-se a les eleccions, podran fer-ho sol•licitant el passe a la situació administrativa que corresponga (art. 389.2n de la Llei Orgànica del Poder Judicial i l'art. 7.3 i 4 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General).

Els/les jutges/ses o magistrats/des no podran pertànyer a partits polítics o sindicats o tindre ocupació al seu servici (art. 395. de la Llei Orgànica del Poder Judicial).

L'afiliació a un partit polític per part d'un/a jutge/ssa pot suposar la comissió d'una falta molt greu i la sanció corresponent (art. 417.2 de la Llei Orgànica del Poder Judicial).

Es prohibix als/a les jutges/ses, en les eleccions legislatives o locals, prendre més part que la d'emetre el seu vot personal. No obstant això, exerciran les funcions i ompliran els deures inherents a càrrec seu (art. 395.2n de la Llei Orgànica del Poder Judicial).

La Mesa electoral forma part de l'Administració electoral, junt amb les juntes electorals, i té la funció de presidir l'acte de votació, controlar el seu desenrotllament, així com arreplegar els vots el dia de les eleccions i realitzar el còmput d'estos una vegada acabada la votació.
La Mesa electoral està composta per un/a president/a i dos vocals. A més, també són nomenats dos suplents per a cada un dels membres de la Mesa electoral (arts. 25.1. i 26.3 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General).